Placa commemorativa Ramon Vila, Caracremada

Fígols

Ramon Vila Capdevila (1908-1963), conegut com a “Caracremada”, fou un dels darrers maquis actius a Catalunya i una figura emblemàtica de la resistència armada contra la dictadura franquista. Nascut a Peguera, al Berguedà, en el si d’una família obrera vinculada al treball miner, des de molt jove s’integrà en el moviment anarquista i en el sindicalisme revolucionari de la CNT. Durant els anys trenta participà en vagues i conflictes socials, i amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola s’allistà primer a les milícies llibertàries i després a l’Exèrcit Popular de la República, combatent fins a la derrota de 1939. Forçat a l’exili, fou internat en camps de concentració francesos i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, participà activament a la Resistència contra l’ocupació nazi, adquirint una notable experiència guerrillera i reforçant els seus contactes dins les xarxes clandestines transfrontereres. A finals dels anys quaranta decidí retornar a Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat de guerrilla al Berguedà, el Solsonès i el Bages. Les seves accions consistiren sobretot en sabotatges contra línies elèctriques i de comunicació, i en incursions per proveir-se de recursos, amb la voluntat de mantenir viva l’oposició armada al franquisme en un context de creixent aïllament i repressió. Amb el pas dels anys, la major part dels grups organitzats del maquis foren desarticulats, però Vila continuà actuant en solitari, fet que el convertí en un personatge singular i llegendari. El 7 d’agost de 1963 fou abatut per la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages, en un enfrontament que simbolitza la fi de la guerrilla antifranquista a Catalunya. La seva memòria ha estat interpretada de manera diversa: per alguns, és l’expressió última de la fidelitat als ideals llibertaris i de la resistència al feixisme; per altres, la mostra d’una lluita aïllada i condemnada a la derrota. En qualsevol cas, la trajectòria de Ramon Vila constitueix un testimoni històric valuós d’una generació que, malgrat la desfeta, es negà a renunciar a la lluita contra la dictadura.