Placa commemorativa Ramon Vila, Caracremada
Fígols

    Berguedà
    Peguera, La Plana
    Emplaçament
    Rural

    Coordenades:

    42.17403710822153
    1.7381410705242575
    395780
    4669871
    Número de fitxa
    08080 - 13
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Contemporani
    Segle
    s.XX
    Any
    1998
    Marxa homenatge als maquis
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    08079A005000260000QW
    Autoria de la fitxa
    JOEL COLOMER CASAMITJANA

    A la masia de La Plana de Peguera, dins el terme municipal de Fígols, es troba una placa commemorativa i dedicada a Ramon Vila Capdevila, especificant que hi va nèixer l'any 1908. Ramon Vila, també era conegut amb els noms de Caracremada o "Pasos Largos" va ser l'últim maqui documentat a Catalunya. La placa d'uns 30cms de llarg per 20cms d'amplada es troba en una de les parets existents de la masia. És de llautó i hi ha la inscripció: "En aquesta casa va néixer el 2-4-1908 Ramon Vila Capdevila "Pasos Largos" guerriller llibertari caigut en combat el 6-8-1963. Marxa homenatge als maqui 1998". Una placa commemorativa al personatge dut a terme per una marxa l'any 1998.

    Ramon Vila Capdevila (1908-1963), conegut com a “Caracremada”, fou un dels darrers maquis actius a Catalunya i una figura emblemàtica de la resistència armada contra la dictadura franquista. Nascut a Peguera, al Berguedà, en el si d’una família obrera vinculada al treball miner, des de molt jove s’integrà en el moviment anarquista i en el sindicalisme revolucionari de la CNT. Durant els anys trenta participà en vagues i conflictes socials, i amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola s’allistà primer a les milícies llibertàries i després a l’Exèrcit Popular de la República, combatent fins a la derrota de 1939. Forçat a l’exili, fou internat en camps de concentració francesos i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, participà activament a la Resistència contra l’ocupació nazi, adquirint una notable experiència guerrillera i reforçant els seus contactes dins les xarxes clandestines transfrontereres. A finals dels anys quaranta decidí retornar a Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat de guerrilla al Berguedà, el Solsonès i el Bages. Les seves accions consistiren sobretot en sabotatges contra línies elèctriques i de comunicació, i en incursions per proveir-se de recursos, amb la voluntat de mantenir viva l’oposició armada al franquisme en un context de creixent aïllament i repressió. Amb el pas dels anys, la major part dels grups organitzats del maquis foren desarticulats, però Vila continuà actuant en solitari, fet que el convertí en un personatge singular i llegendari. El 7 d’agost de 1963 fou abatut per la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages, en un enfrontament que simbolitza la fi de la guerrilla antifranquista a Catalunya. La seva memòria ha estat interpretada de manera diversa: per alguns, és l’expressió última de la fidelitat als ideals llibertaris i de la resistència al feixisme; per altres, la mostra d’una lluita aïllada i condemnada a la derrota. En qualsevol cas, la trajectòria de Ramon Vila constitueix un testimoni històric valuós d’una generació que, malgrat la desfeta, es negà a renunciar a la lluita contra la dictadura.

    ROCA, Jordi (2011), Caracremada. El darrer maqui. Barcelona: Editorial Base

    ROCA, Jordi (2005), Caracremada. Ramon Vila, el darrer maqui. Manresa: Zenobita Edicions

    PUIGVENTÓS, Miquel (2000), Caracremada: crònica de la guerrilla antifranquista. Berga: L’Albí

    MARCO, Jorge (2012), Guerra y violencia en la España del siglo XX: los maquis. Madrid: Sílex