Aquesta pica beneitera va ser donada per perduda durant molts anys. Va ser localitzada i identificada l'any 1987 per Francesc Caballé al Museu Comarcal de Manresa, on es conserva actualment fitxada amb el número 0265. Lluís Rubiralta (Manresa 1902-1980), delegat del Museu de Manresa, va dirigir la recuperació de diferents obres del patrimoni artístic i arqueològic del Bages i el Berguedà durant la Guerra Civil, salvant els elements dels piquets destructius. De Bagà es va endur algunes taules del retaule gòtic, una tapa d'un sepulcre i una pica beneitera. Les taules gòtiques i la tapa del sepulcre es troben actualment en parador desconegut. Després de ser identificada en aquest museu, Mn. Antoni Guixé, rector de Bagà, va fer un informe de reclamació de la pica beneitera dirigit al Director General de Patrimoni de la Generalitat l'any 1988, sense que encara no s'hagi donat resposta. El primer testimoni de la pica és del llibre de Cèsar August Torras, "Pirineu Català. Guia itinerari" de l'any 1905, a la pàgina 93 cita la pica romànica amb notables i variades motllures. A volum I dels Monuments de la Catalunya Romànica (VIGUE, 1978) hi ha una fotografia de l'any 1918. Aquesta pica sembla que ja es trobava a l'antiga església de Sant Esteve al primer nucli habitat de Bagà, i que va ser traslladada a la nova església l'any 1339.
