Partida de Fosses o Clotes
Teià

    Maresme
    A l'Est de Teià tocant amb Premià de Dalt, entre el Torrent dels Bloc o de Fosses i un turó que hi ha al Nordest, per sobre de l'A-19. Entre una àrea de serveis i Can Noguer.

    Coordenades:

    41.493937040784
    2.3342835745108
    444432
    4593805
    Número de fitxa
    08281 - 74
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    III aC.
    Any
    ( -200 / 476 )
    Desconegut. La vegetació ha anat tapant el jaciment.
    Protecció
    Inexistent
    Actualment aquesta zona està sota la vigilància de l'Arxiu Històric de Teià i de l'A.E.C.C. de Premià de Mar.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. 1161
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    3A08120P24AC32
    Autoria de la fitxa
    Àlvar Sáez Puig

    Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.

    El jaciment ocupa uns camps entre els termes municipals de Teià i Premià de Dalt, la meitat dels quals pertanyen a terrenys de cultiu i la resta es mantenen erms. S'hi accedeix a partir de la urbanització de Can Berenguer del municipi de Premià de Dalt. Un cop dins de la urbanització, venint per la Ronda del Pirineu, cal agafar el carrer Parc Güell en direcció sud-oest. En aquest carrer, en fer una corba molt tancada, cal entrar per un camí de terra a mà esquerra el qual finalitza a l'àrea del jaciment.

    Com el propi nom indica, des d'antic els pagesos de la zona tenien constància de la presència a l'indret de "fosses" o llocs on s'ensorrava el terreny (clots o clotes) a causa de la presència d'estructures al subsòl.

    Se sap que durant les obres de construcció de l'autopista C-32 els anys 197 i 1968 es destruïren sepultures romanes a l'àrea afectada pel vial.

    Posteriorment, Lluís Galera i membres del Museu Municipal del Masnou efectuaren una intervenció l'any 1970 fruit de la qual es documentà la presència d'estructures d'època romana - un paviment d'opus signinum, dipòsits a diferents nivells i una habitació on es va documentar una pedra utilitzada per a una premsa d'oli - i materials ceràmics diversos; campaniana A i B, terra sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Clara A i D, ceràmica ibèrica, ceràmica de parets fines i àmfora ibèrica i romana.

    D'altra banda dins l'àrea delimitada, concretament entre Cal Sobirà i Cal Perdut de Dalt i pertanyent al terme municipal de Premià de Dalt, també s'han pogut observar materials romans en superfície al llarg del temps.

    La visita a l'indret amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el 2008 ha permès la localització d'un mur d'època contemporània el·laborat amb materials constructius d'època romana reaprofitats (fragments d'opus signinum), la presència dels quals, juntament amb les dades aportades pels materials documentats, fan pensar en la presència en aquesta zona, d'un assentament d'època romana tipus villae emmarcat dins el segle II aC. i el segle V dC.

     

    Si bé actualment no es pot precisar l'estat de conservació de l'establiment, és segur que part del jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista C-32.

    Jaciment que presenta una superfície d'interés arqueológic d'uns 180 per 180 metres, amb tègula, ceràmica comuna, dòlia, "opus signinum", 3 0 4 dipòsits (no es recorda el nombre exacte) a diferents nivells i una habitació en la que es va trobar una premsa d'oli, ceràmica campaniana (A i B), sigil·lata, hispànica, clara A, D, ceràmica ibèrica, de parets fines, comuna romana, àmfora (ibèrica i romana), petxines, vidre, escòria de vidre, claus de ferro, un fragment de canonada de terrissa, 5 fragments d'escòria ceràmica de forn (malauradament indeterminada9 i una gran fusaiola. 

    Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 ). 

    Jaciment conegut pels pagesos des d'antic, com un lloc on hi havia "clotets". 

    http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2Zvc3NlcyBvIGNsb3RlcyUyKy0xJQ%3D%3D&codi=1161

    COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià

    GALERA, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. 

    PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro

    RIBAS, M. (1976) El Maresme en els primers segles del Cristianisme

    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. 

    Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.