La Muntanya de Montserrat va ser declarada Parc Natural l'any 1987, pels seus valors naturals, el seu relleu característic i pel fet d'haver-s'hi documentat més de 1.000 espècies botàniques.
La configuració del lloc prové de l'emergència de les pudingues (conglomerat de roques arrodonides), en la seva peculiar estructura de turons verticals, al peu del riu Llobregat. La composició dels conglomerats és molt heterogènia i estan constituïts per còdols de mides molt diverses, amb una matriu arenosa i tot plegat unit per un ciment calcari que dóna una gran duresa a la roca. El massís s'alça damunt dels relleus suaus que l'envolten, i a causa dels fenòmens d'erosió diferencial, ha anat modelant la massa de conglomerats de gran duresa.
A l'interior del Parc es defineix una reserva natural parcial i, fora d'ell, un entorn de protecció.
