Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana.
Protecció
Legal
Xarxa natura 2000
Natura 2000
–
Àrea especial de conservació
Decret 328/1992, Llei 12/1985, Pla especial...
Accés
Obert
Social
Titularitat
Pública
diversos
Autoria de la fitxa
Moisès Guardiola i Bufí
Descripció
Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).
Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina.
