Parament romànic de Sant Genís
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Sant Genís de Gavarrós encara conserva bona part de l'antic aparell romànic, especialment al mur sud, nord i sobretot la capçalera que ja hem comentat que estava formada per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i teulada de llosa. Al centre s'hi obre una finestra de doble esqueixada coronada per un arc de doble rosca en pedra tosca i un fris sota la teulada format per dues filades de "dent de serra". A la façana sud s'hi obre l'antiga porta d'entrada avui utilitzada per accedir al campanar i substituïda el segle XVIII per a l'existent. Està formada per un arc adovellat de carreuons de pedra picada ben treballada, unida amb argamassa de calç i esplandit intern coronat també per un arc de mig punt adovellat. Conserva restes de les pollegueres i també del marxapeu format per dues lloses de pedra. La fàbrica constructiva és de carreuons de pedra picada, units amb argamassa de calç i disposades en filades més aviat regulars. Damunt de la façana de ponent s'endevina encara la traça del campanar d'espadanya i per sota de la coberta de teules existent el ràfec de la primitiva teulada de lloses.
L'origen primitiu d'aquesta església esmentada ja a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) correspondria amb una fàbrica del segl XI de nau única amb coberta de fusta i absis semicircular que posteriorment als segles XIII es cobrí amb volta de canó de perfil apuntat i reforçada per arcs torals amb coberta de lloses de pedra i als segles, XVII, XVIII i XIX se li anaren afegint cossos i annexos fins a l'actualitat.
Història
L'església de Sant Genís de Gavarrós figura documentada amb l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà , mentre que el seu castell ho fa a partir de l'any 1255 com a possessió de la família de Pinós. Consta que a l'any 1280 Galceran de Pinós dona a Jaume Molins el castell d ela roca de gavarret amb la condició que custodiés aquest castell i també la roca. Al llarg del segle XIII el castell figura esmentat entre els diferenst membres que el custodiaven i pel que fa a la parròquia de Sant genís no apareix documentada fins l'any 1288 quant un tal Bernat de Gòsol venia a un tal Ribalt de Bagà tots els beneficis obtinguts de la parroquia de sant genís de Gavarrós. A partir d'aquests moments l'església i la rectoria apareixen cada vegada més sovint en els documents davant la preocupació dels barons de pinós en tenir la zona habitada. El pas de Gavarrós i en conseqüència el castell i el nucli, eren una altre via que permetia accedir a la Cerdanya passant epl coll de Pal, a banda dels passos del pendís i de Coll de Jou. Els senyors que el controlaven hi mostraven certa preocupació L'església de Sant genís va passar a ser una sufragania de Brocà i actualment es manté en bon estat gràcies a la restauaració feta l'any 2008.
Bibliografia
ASTARDES, JORDI; VIGUÉ, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Artestudi. Barcelona. BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. vol III. 216. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). Esglesía de Sant Genís de Gavarrós. Invantari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
