Oliveres palomars, olesanes o Olea Europea Telobisina
Collbató

    Baix Llobregat
    Collbató
    Emplaçament
    Per tot el terme
    322

    Coordenades:

    41.56317
    1.83309
    402700
    4601935
    Número de fitxa
    08069 - 197
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Segle
    XV-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    El conreu d'oliveres ha decaigut durant les darreres dècades. Ara sembla que hi ha una lenta, però progressiva, recuperació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    L'olivera palomar, o olesana, és una varietat originària d'Olesa i típica de la zona montserratina, d'on és endèmica. Té la copa arrodonida, les fulles el·líptiques i de color fosc i els fruits en forma de baldufa. El rendiment és baix i l'oli molt apreciat. No tolera les gelades, però s'adapta molt bé als sòls secs i pedregosos del peu de la muntanya, ja que necessita poca terra. És de recol·lecció primerenca i fàcil. Es planten barrejades amb oliveres veres, necessàries per a la pol·linització. L'oli és molt estimat i d'alta qualitat.

    Coordenades UTM: olivar dels Closos.

    L'oli d'Olesa s'utilitzava a l'Hospital General de Catalunya als segle XVII i XVIII. A Collbató es conreen oliveres palomars des de temps immemorial i arribà a ser la principal activitat econòmica local. L'oli de Collbató, que a finals del segle XIX s'exportava a l'Argentina, va guanyar les medalles de bronze de les exposicions d'Ambers i Barcelona, de 1894 i 1898. Actualment és un conreu residual, però amb un cert auge.
    A Collbató, a la finca de can Dolcet i des de l'any 1999, s'executa un projecte de plantació massiva d'oliveres palomars, veres, arbequines i arboçanes, amb conreu ecològic i recol·lecció mecanitzada dirigit pel Dr. enginyer agrònom Joan Tous, de l'Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària de Reus.

    ROCA CAROL, Juan (1934), Olivos, aceites y jabones, Barcelona, Editorial Aries, p. 14.
    VENDRANES Gusman i Chantaler RULLIER (1996), Oli d'Olesa. La passió d'un poble, Barcelona, Ajuntament d'Olesa de Montserrat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Vila d'Olesa, 4], p. 24.