Nucli antic del pont de Rabentí
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Espai delimitat pel marge esquerra del riu de Peguera, l'extrem més occidental del nucli urbà incloses les cases aïllades que es troben en el camí de Peguera i totes les finques urbanes situades a la banda esquerra del carrer Major. És el nucli de cases més antic de tot el terme municipal després de la desaparició sota les aigües dels antics pobles de la Baells i de Sant Salvador de la Vedella.
L'estructura urbana és de carrers estrets, de traçat tortuós tot adaptant-se al terreny en pendent i per tant, costeruts. Compta amb dos carrers principals, el carrer Major i el carrer de l'església, en els quals s'inicien altres petits carrerons i petits passatges particulars, tots de poca amplada, d'accés a peu i que en conformen una de les principals característiques del nucli. A l'entorn d'aquests carrers es van anar bastint els edificis que conformen aquell primer nucli, són cases de pedres, la majoria bastides compartint mitgeres, de poca alçada (PB+2P o PB+3P), i coberta a dues aigües; en conjunt amb obertures senzilles, amb alguns exemples emmarcades en maó massís. Destacar l'edifici de l'església de Santa Maria de Cercs o de pont de Rabentí, l'antic Ajuntament i la casa de Cal Cotoner Nou.
El nucli a més d'haver-se desenvolupat urbanísticament a l'entorn del camí ral, també va anar-se eixamplant-se i creixent a partir de la configuració de nous carrers i més tardanament, al peu de la carretera de Berga a Ribes.
Història
La construcció del pont de Rabentí es situa a l'època medieval (probablement construït entre els segles XIII i XIV), no es té constància de l'existència d'edificis a la zona que tinguin origen i conservin restes d'aquest període. L'església actual, és obra bàsicament del segle XVIII. A l'entorn de l'antic pont de Rabentí i del camí ral que comunicava Berga amb Bagà es van anar construint un petit conjunt de cases que configurarien l'anomenat nucli del pont de Rabentí. La majoria de les cases semblen obra del segles XVIII i XIX. De fet, la creació i creixement del nucli del pont de Rabentí s'ha de situar durant l'últim terç del segle XIX quan van començar a prosperar les explotacions mineres i per tant, la seva història va estretament lligada a la mineria. Algunes cases antigues han desaparegut modernament essent substituïdes per edificacions noves.
Al llarg del segle XX el nucli experimentà un creixement destacat, en especial a la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX, període en que també es va anar dotant de nous serveis al nucli. En aquests anys, coincidint amb el creixement urbanístic i poblacional, el canvi de denominació del poble per el de Cercs fou ja habitual. Cal dir, que hi ha algunes persones que encara parlen del nucli de Cercs referint-se com al pont de Rabentí.
Bibliografia
PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Ajuntament de Cercs.
SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga.
SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.
