El nucli antic de Malgrat va néixer a partir d'un camí principal. Probablement en un primer moment estava integrat per cases disperses, construïdes a redós del castell de Malgrat. En època moderna es van anar configurant alguns dels carrers actuals, com el de Passada i de Bellaire, amb cases entre mitgeres d'obra popular. En aquest moment es va construir la primera església parroquial, tot i que fou notablement reformada al segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XIX el poble va viure el seu major creixement i es va definir l'estructura urbana actual, amb diverses cases de tipus senyorial, d'estil eclèctic i posteriorment modernist i noucentista, dels quals en queden nombrosos testimonis. Està definit per l'espai de l'antiga sagrera de Sant Genís de Taradell, que va expandir-se vers a llevant i migdia a l'entorn dels camins principals, amb la Plaça, la Plaça de Santa Llúcia i d'en Gili; i els carrers de la Vila i de Sant Sebastià. S'hi conserven cases d'una i dues crugies, amb la coberta a dues vesssants i el carener paral·lel a la façana, moltes d'elles obertes amb portals i finestrals de pedra carejada. Algunes de les obertures de les cases estan inscrites, entre les que en destaquen algunes del segle XVI, tot i que la majoria són del segle XVIII.
