Nucli antic de Castellgalí

Castellgalí

Possiblement el poble sigui el nucli més antic del municipi a més de la zona de Boades. L'origen és d'època ibèrica, tal i com mostren els vestigis trobats al turó del castell i sobre les que s'assentà el castell medieval a partir del segle X, dominant la confluència dels rius Llobregat i Cardener. L'estructura urbana tal i com la coneixem actualment es va crear cap al segle XVIII, com mostren moltes dates de les cases. Tot i que la parròquia ja existia al 1154 i va tenir moltes ampliacions i restauracions al segle XVII i XVIII. La primera dada demogràfica del municipi és el fogatge de 1365-70, que indica que Castellgalí tenia 33 focs. El de 1515 dóna 14 focs laics; el de 1553 ja augmenta a 19 laics i 1 capellà. El 1626 el Cens General de Catalunya informa que el poble té 16 cases i 206 persones. Els censos de població del segle XVIII mostren una expansió demogràfica, amb 265 habitants el 1787. El segle XIX viu un notable increment ja que s'augmenta a 1.094 habitants el 1872, tot i que hi ha un retrocés el 1897 amb 785 habitants probablement degut a la tercera guerra carlina. A finals del XIX comença una recuperació deguda a la nova indústria tèxtil. El 1960 es registra el moment de més població, amb 1.533 habitants, tot i que anà reduint-se progressivament. La demografia anà paral·lela a l'ocupació del nucli, així veiem que el moment d'increment demogràfic coincideix amb la major part de les dates que es conserven a les cases antigues del nucli, el segle XVIII.