Necròpolis de Bogadella (els Fossars) Callús

Bages
Bogadella
S'accedeix per un camí des de Bogadella, queda en un punt elevat. En un partió de termes amb Súria

Coordenades:

41.8072
1.77244
398029
4629098
08038-6
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
VIII-XI
Dolent
Inexistent
C.C.A.A 1441
Difícil
Altres
Privada
Joan Casas Blasi

Necròpolis de caixes de lloses, fins al moment se n'han documentat un total de 8. Sembla ser que ja és coneguda des del segle XIX tot i que no és fins els anys trenta del segle XX que se'n tenen notícies més explícites. El 1981 fou estudiat pel centre excursionista del Bages. Les sepultures que s'observen es troben ja excavades. S'orienten de NO-SE. Les seves dimensions són d'uns 40 cm. d'amplada per una llargada d'entre 1,90 i 2,00 metres. Són lloses tipus cista amb lloses de pedra lateral. En la majoria els manca la coberta però es poden observar fragments de lloses al seu redós que podrien correspondre a la tapadora. Es tenen notícies de la troballa de fragments de Tègula reaprofitades en algunes tombes (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que s'han localitzat alguns fragments de ceràmica grisa medieval, en concret d'una olla (RIU,1982; DAURA; 1993).

Es troba en un terreny erm. En una elevació de terreny envoltada de camps de conreu i zona de bosc. Prop de Bogadella. Es troba al límit amb el terme de Súria, fins fa poc es considerava dins de Callús, actualment es considera de Súria.

El 1031 trobem documentat per primera vegada el lloc quan Guillem i Ramon de Montcada donen uns alous que es troben prop de Bodadella. Posteriorment ja no és fins els anys 30 del segle XX quan Josep Lladó pública un article on fa esment de la presència d'uns esquelets en un turó prop de Bogadella. Però no serà fins els 1981 quan el centre excursionista del Bages en fa un estudi en cartografia i documenta les tombes. També en aquest moment s'envien restes òssies al Museu de Manresa.

-A.A.D.D. 1984- Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia Catalana.
-BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2on curs de Batxillerat B. Súria.
-CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) "Els fossars", Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa.
-DAURA, Antoni (1993) "El cementiri medieval dels fossars" a Cererols, mil anys d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de Cereols.
-DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L'arqueologia al Bages, Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció "Monografies", 15.
-GALOBART, Joan (1985) "El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars (Callús)", Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111.
-LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) "Súria" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols.
-REGUANT I AGUT, Josep (1988) "Súria, Història de les comarques de Catalunya. Bages" Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir.
-RIU, Manel (1982). "Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya". Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-57. Barcelona. Universitat de Barcelona.
-Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Callús (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Àrea de Coneixement i Recerca.