Muntanya de Sant Salvador de les Espases

Olesa de Montserrat

Segons una llegenda, que ja existia el 1820 perquè es recull en els goigs, els orígens de Sant Salvador estarien lligats a una batalla contra els sarraïns que hauria tingut lloc en època del comte Ramon Berenguer de Barcelona. Des d'un punt de vista històric, hi ha qui dedueix, a partir de l'arc de ferradura que s'ha conservat, que la fortalesa podria ser originària de l'època andalusina (HERNÁNDEZ 2003: 29). Altres autors creuen que el castell fou bastit en temps del comte Guifré el Pelós (878-879) com un punt estratègic per afermar la conquesta definitiva de la zona de Montserrat (PAGES 1990: XIV). Situat en un espadat feréstec, el castell tenia contacte visual amb els de Collbabó i Montserrat, i formava part de la línia que defensava la frontera amb els sarraïns, situada al Llobregat. El topònim (antigament en la forma "spaa") deriva dels espadats que envolten el puig. El castell de les Espases, però, no apareix documentat fins l'any 985, quan Guillem, del llinatge dels Gurb-Querat, el va comprar al comte Borrell, i a partir d'aquest moment quedarà unit amb el castell d'Esparreguera, amb el qual formarà un sol terme. A partir del segle XII sembla que el castell de les Espases, que ha perdut valor estratègic, ja es troba en declivi en benefici del d'Esparreguera. A partir del començament del segle XIII els Cardona eren senyors dels dos castells. Finalment, l'any 1351 el prior de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar els castells d'Esparreguera i de les Espases. Pel que fa a l'església, el seu origen no és gaire clar. Una hipòtesi és que fou fundada en aquest moment de l'adquisició per part de Montserrat (PAGÈS 1990: XVIII) i dedicada a l'advocació de Sant Salvador (identificada amb la Transfiguració del Senyor), que no és anterior al segle XII. Altres autors (CASADES 1886: 128) sostenen que l'ermita data del segle XI i era primitivament romànica. L'edifici actual, però, sembla que correspon bàsicament a una construcció del segle XVI en estil més o menys gòtic tardà. L'any 1351 consta que la capella era administrada pels consellers de la ciutat de Manresa, dret que van conservar en els segles successius. Els consellers manresans s'encarregaven del manteniment i d'organitzar els aplecs que hi celebraven els pobles de l'entorn. A les darreries del segle XVII i al XVIII vivia a l'ermita un deodat. El 1715 l'ermita quedà abandonada i, per bé que el culte fou restablert el 1784, no aconseguí estabilitzar-se. El santuari ha atret moltes personalitats que hi han peregrinat. El 1572 ho va fer Joan d'Àustria, en pas per Montserrat, el qual va oferir a l'ermita un valuós fanal d'or junt amb 13 banderoles arrabassades als turcs en la batalla de Lepant i, segons Joan Solà, a mitjan segle XIX encara es podien veure a les parets de l'ermita. El 1868 l'ermita va passar a la responsabilitat eclesiàstica de la parròquia d'Olesa, però a principis de segle XX el santuari es trobava en estat ruïnós i, gràcies precisament a la tasca del pare Joan Solà, escolapi de Terrassa, el 1924 va ser totalment restaurada. El santuari tenia un retaule gòtic la prredel·la del qual fou salvada de l'onada anticlerical de 1936 i actualment es conserva al Museu de Terrassa (castell-Cartoixa de Vallparadís). A la dècada de 1970 es constituí l'associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb seu a la parròquia d'Olesa, que vetlla per a la conservació del santuari i n'organitza l'aplec. Els darrers anys el santuari ha patit nombroses vicissituds (aiguats del 1971, incendis o la caiguda d'un llamp, que va matar un home) i ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions; l'última el 1985, any del mil·lenari de la seva constància documental. Entre els anys 1977-78 l'escultor olesà Amadeu Paltor va construir una imatge de Sant Salvador perquè presidís l'altar.