Antigament era conegut com el molí d'en Carmona perquè el seu primer propietari va ser Francesc de Carmona. Era un molí de dues moles connectades a rodes de fusta, que eren mogudes per les aigües d'un rec, que paral·lel al riu Anoia, prenia l'aigua d'una resclosa del terme de Gelida.
Fins al segle XVIII va continuar en propietat dels Carmona. L'any 1790, el molí va canviar de mans i el seu nou propietari va ser el barceloní doctor Bonaventura Vallocera que va fer construir un molí paperer, una molina de serrar fusta i una farga d'aram al costat del molí fariner.
Al 1840 el molí va passar a mans de Francesc Gomis; a partir d'aquest moment el molí és conegut com el molí d'en Gomis. Al molí hi treballaven 16 mossos i 6 aprenents. Durant la guerra del francès (1808-1814) el molí va haver d'aturar la seva activitat. Entre 1930 i 1962 el molí era propietat de l'empresa "Vda. Voltá, Frígola y Rius S.L, però de nou unes riuades l'any 1962 van malmetre el molí i poc després van suspendre la seva activitat.
