Molí de Dalt de Cal Coca

La Pobla de Claramunt

Es tracta d'un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638, format per una edificació de planta en ‘L' amb l'angle lleugerament obtús, ubicat en un terreny amb desnivell, el que fa que disposi d'una planta d'alçada en alguns sectors i de dues en altres, a part de la planta baixa i el soterrani. Tot i que l'obra principal actualment visible correspondria a inicis del segle XVIII, resulta obvi que s'aprofiten estructures anteriors, que en tot cas necessitarien d'un estudi de paraments acurat per dirimir-ne les fases cronològiques. L'edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d'altres tipus de pedra a la base d'alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d'accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d'aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d'una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d'època gòtica I totalment integrat dins l'obra del molí paperer del segle XVIII i avui utilitzat com a magatzem.
L'organització de l'espai interior d'aquest antic molí paperer respon a la funció industrial que desenvolupava, i s'hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa; la primera planta i, finalment, el piso o pisos superiors (coneguts com a "mirador"). A la primera planta es realitzava la pràctica totalitat del procés productiu. Les operacions de manipulació del drap i del paper es feien a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l'aigua es realitzaven al soterrani, que en el cas d'aquest molí es conserva íntegrament i en un excel·lent estat, i on es poden veure les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. La primera planta (i/o altres) tindria originalment ús com a residència, on hi vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d'obra especialitzada i les seves famílies. El "mirador" és el que millor identifica aquest edifici com un molí paperer: La multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, ofereix un aspecte inconfusible; l'interior del "mirador" no tenia divisions per a facilitar la circulació de l'aire, ja que la seva funció era l'assecament del paper penjat als estenedors (avui dia, l'assecat del paper es realitza amb maquinària industrial). La seva font d'energia fou l'aigua, presa del rec del Coca, que aprofitava l'aigua de la riera de Carme.
L'any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1790, en resposta a la pregunta plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora sobre el nombre de fàbriques que hi ha a les poblacions, la Pobla declarava declara que "En este término no hay otras fábricas que nueve de papel blanco, y en elles no se trabajan otras especies que papel de todas las calidades, y de este se lleva mucho en Indias y a la corte de Madrid y en otras ciudades y villas de España", i s'afegeix que "el papel que se fabrica en estas fábricas tenemos entendido y ohido que es el major del que se fabrica en otras muchas partes". D'aquest paràgraf es dedueix que, un dels molins paperers que genèricament es declara als qüestionaris de Zamora seria el molí de Dalt de cal Coca.
El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí. Actualment i des de fa uns decennis (1963), aquest molí ha estat habilitat com a residència particular, sense que això hagi significat la pèrdua de la seva essència arquitectònica; a més, es conserven alguns dels principals elements mobles i productius de l'antic molí.