El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 identifica el Molí de Dalt amb el nom de El Molí Vell (segons el Catàleg de Masies). El Mapa IEG de 1914 també hi apareix (com a molino). Però la seva fundació, com a molí fariner, es podria remuntar fins al segle XVI.
En el capbreu de 1522, el Molí de Dalt és declarat per Antoni Estalella, en el de 1649, per Jaume
Palau, i en el de 1682, per Francesc Morgades. Corresponien a aquest molí uns quaranta jornals de terra, els quals a més de pagar els delmes, també pagaven els censos de dues quarteres i sis quartans de civada, cinc quartans de forment i un parell de gallines. També donen cinc sous de benefici a Sant Miquel de Foix i lliuren quatre quartans de forment per a la llàntia del Santíssim.
Els molins de Dalt, del Mig i de Baix van formar part de la finca de Mas Françola, i al llarg dels anys van patir els efectes de diferents aiguats, especialment els de Sant Bartomeu (1842), Santa Tecla (1874) i Sant Ròmul (1926). Però el Moli de Dalt devia pertanyer al Mas de Cal Morgades (fitxa 17), abans Mas Stalela.
