Moles de la zona del Far
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de quatre moles senceres i alguns fragments d'altres moles. Les quatre moles mostren mides molt diverses, mostrant un acabat de les superfícies molt bast. Sembla que aquest aspecte poc polit pot deure's en gran part al fet de correspondre a unes moles potser de cronologies antigues a la vegada que també per estar afectades per l'erosió i l'acció del pas del temps.
Es tracta d'una tipologia de moles caracteritzades perquè la mola superior o sobirana mostra la cara inferior lleugerament còncava i la mola sotana o inferior té la cara superior amb una lleu convexitat, afavorint la unió d'ambdues, tipologia diferenciada de moles més modernes, que mostren les cares que estan en contacte més planeres i amb unes línies incises per afavorir la moltura.
Segons expliquen els germans Coromines, les moles van ser localitzades a la llera del riu Llobregat després d'una revinguda del cabal del riu de l'any 1982, i que a més degué provocar una petita esllavissada que va permetre la visualització dels restes d'una construcció. Els germans Corominas van ser informats que eren visibles aquestes restes, en desplaçar-se a l'indret van identificar les diverses peces i també les restes en molt mal estat del que podria ser un antic molí. El conjunt es trobava fora del terme de Cercs, per bé que les moles després van ser col·locades a la zona propera al Museu de les Mines de Cercs a fi de que no es perdessin les peces.
Encara que en la forma de col·locació actual de les moles no és visible l'encaix dels nadillers, segons l'article publicat a l'Erol, mostren una tipologia de característiques probablement de cronologia medieval.
Història
El probable molí del Far, es trobaria ubicat dins l'actual terme municipal de la Nou i dins l'antiga jurisdicció de Ripoll. A la mateixa àrea però en cotes superiors hi ha les restes de dos altres molins, un dels quals rep el nom de l'Avellanosa i el qual va ser substituït a posteriori per un altre molí, situat més amunt.
Les restes del molí i les moles les localitzaren metres més amunt del Far, ja passat el torrent de Malanyeu, en una zona on el riu Llobregat fa un meandre. Segons l'article publicat per Corominas (1990), hi havia “almenys nou moles entre senceres i trossejades”, i a pocs metres, en el marge, les restes d'una construcció que interpretaren com a corresponent al possible molí. Les restes de la construcció van ser valorades com que podien correspondre al fons del carcavà. Els germans, van fotografiar i croquisar les moles per deixar-ne constància.
Bibliografia
COROMINAS, R. (1990): "Els antics molins del municipi de la Nou", a L'Erol, núm. 29, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, pàg. 43-46.
COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (2013): "Els antics molins del municipi de la Nou II", a L'Erol, núm. 118, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, pàg. 35-37.