Mina de la Casa Blanca
Calonge de Segarra

    Anoia
    El Soler
    Emplaçament
    Davant de la Casa Blanca, a la C-1412 pk 32.5, hi neix un camí que hi porta.
    542

    Coordenades:

    41.76129
    1.46339
    372265
    4624414
    Número de fitxa
    08036 - 108
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Tot i que es troben encara dempeus les estructures, l'estat d'abandó que fa anys que pateixen, acabarà afectant les edificacions.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08036A002000580000GE
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

    Davant de la masia la Casa Blanca i la carretera C-1412, hi trobem el que havia estat l'antiga mina de la Casa Blanca. Com moltes d'aquestes explotacions, s'estructurava en dos nivells: a la part superior hi podem trobar l'edifici on hi havia l'estructura del forn pròpiament dit, i a la part inferior l'estructura de la mina per on s'extreia el material obtingut.
    L'estructura de la part inferior es de planta rectangular, amb murs de pedra irregular a la part més antiga, i maons a la part més moderna. Presenta diferents nivells, on es troba la zona de carrega a la part superior. L'estat de conservació d'aquest espai es deficient i perilla que s'esfondri l'estructura. S'observen estructures de maons, possiblement dels darrers anys de funcionament. A la part inferior d'aquesta edificació s'hi troba el forn amb volta de canó amb rajols. Encara es poden apreciar les parets cremades. Al mur sud-oest trobem la xemeneia feta de maons .
    A la part inferior hi ha una gran paret vertical amb la boca de la mina amb arc rebaixat de rajol. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment.

    Després de la Guerra Civil espanyola es va construir aquesta mina i forn de ciment. Inicialment era propietat de l'empresa Domènec de Terrassa, però a l'any 1975 fou comprada pels Ciments Biosca. Van arribar-hi a treballar unes seixanta persones provinents de nuclis veïns com Torà, Castellfollit o Calaf, però també d'Andalusia.