Des de l'inici de les obres de recuperació de la Font del Comú durant inicis dels anys 90 del segle XX es parlava de que per l'indret del desaparegut safareig públic hi passava una mina d'aigua. I, efectivament, el 26 d'abril de 1993, mentre s'obrien unes rases de sanejament es va redescobrir la Mina de Cal Figueres. Els episodis de sequera han estat històricament durs a la zona de Pierola. Per això, gairebé totes les cases del nucli antic tenen un pou propi, però en època moderna la pagesia local va engegar també la construcció de galeries subterrànies o mines d'aigua conduïdes des del lloc de captació fins a l'exterior. La seva finalitat era subministrar aigua sense necessitat d'elevació, ja que aprofitava els desnivells existents. L'aigua extreta s'acumulava en basses que permetessin després distribuir-la per regar els petits hortets familiars situats al seu entorn. La construcció o perforació de les mines s'encarregava a operaris especialitzats, que solien ser persones poc corpulentes i de poca alçada per tal de moure's amb certa comoditat per l'interior dels túnels que excavaven. Les mines més destacades i conegudes dels Hostalets de Pierola eren les de Can Santjoan, Can Valls, Cal Figueres i Cal Solanes
