La masia va ser construida a finals del segle XVII, probablement aprofitant fonaments d'una construcció anterior d'època medieval car el lloc del Pujol de Planès és documentat des del segle X. El castell del Pujol el tenim documentat des del 1196 (ADS, pergamí nº 915) (BACH, 2002). A partir dels segles XIV-XV la família cardonina dels Gibert eren senyors del Pujol de Planès, tot i que tenien la seva residència a cardona, a la casa-palau dels Gibert. Probablement fou una concessió dels comtes-ducs de Cardon, ja que aquests sector del Berguedà formava part dels seus dominis. El 1770 era batlle del Pujol l'honorable Joan Grifell i Vila; Joan Torras i Pere Balaguer eren regidors; el síndic i procurador del comú era Celdoni Sabés. A l'edat moderna l'església i el lloc quedaren sota la influència de la casa ducal de Cardona, formant part de la seva batllia. A partir de 1901 el títol de la baronia del Pujol de Planès passà a Maria de Consol de Grassot i Cibat.
