Mas Roig Begues

    Baix Llobregat
    Disseminat entre La Costeta i Mas Ferrer
    A 250 m a l'oest de l'extrem occidental de Mas Ferrer i 336 m al sud de Can Rigol.
    391

    Coordenades:

    41.33322
    1.92401
    409964
    4576307
    08020-320
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    XIV
    1391
    Regular
    Aquest immoble presenta alguns signes de degradació al parament de les façanes. També hi ha annexos adossats posteriorment a l'edifici original.
    Legal
    Text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007)
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    Ref. cadastral: 08020A01000009
    Josep Anton Pérez

    Masia que es compon de diferents cossos constructius de diferents alçades, avui dia habitatges individuals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els edificis principals estan alineats en una mateixa façana, creant una planta rectangular, i tenen la teulada a dues vessants amb carena paral·lela a dita façana. Darrera, un edifici d'una sola planta s'adossa d'un extrem a l'altre dels edificis principals. El parament es de pedra lligat amb morter de calç, però hi ha annexes construïts de totxo modern. La composició de les façanes es senzilla en la major part de l'edifici, obertures simples tant a les portes com les finestres i els balcons disposades amb simetria. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica enmig d'aquesta façana. A la façana sud-oest hi ha una altra entrada, on destaca també un rellotge de sol (deteriorat). Un nou cos perpendicular a aquesta part de l'edifici ocupa la meitat del seu volum. En aquesta part s'han fet annexos moderns.

    Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), en un document de l'any 1391 s'esmenta el mas Çacalm, que podria ser l'actual Mas Roig, ja que consta que limita a orient amb mas Bruguer (Can Rigol) i a occident amb el mas de la Maçana. Entre els anys 1569 (Barthomeu Petit) a 1835 (Isabel Petit) consten els bateigs dels Petit del Mas Roig.

    PARELLADA, Xavier (2009): "Història dels Masos de Begues". Inèdit