Mas Jordà
Jorba
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Fitxa de bens a protegir A9 del POUM
Descripció
Gran edificació formada per dos edificis de planta rectangular disposats en angle recte. Un correspon a l'edificació primigènia del segle XV transformada durant el segle XVII quan era propietat de la família Vallès. L'altre forma part de la fàbrica de vidre que hi hagué al mas al segle XVIII.
La disposició de les dues construccions descriu un clos tancat per alguns edificis annexos (la majoria només d'una única planta) entre els quals hi ha la capella de Sant Narcís. Al centre est del clos obre un pati distribuïdor rectangular que dóna accés a tots els edificis. El portal d'entrada, obert en un mur de maçoneria, és adovellat definint un arc de mig punt.
Les edificacions principals consten de planta baixa, pis i golfes amb cobertes de teula àrab a doble vessant. En línies generals es tracta de construccions fetes amb murs de maçoneria, amb cadenes cantoneres i obertures petites i rectangulars. Les obertures conserven llindes de fusta i pedra, també hi ha alguns ampits i brancals d'aquest material. Una d'elles mostra ornamentació d'estil renaixentista.
Es conserva una canal de pedra picada, que recull les aigües que una gàrgola porta a la cisterna. Dins la casa, a l'entrada encara hi ha un dels dos seients festejadors.
Història
És un dels masos més antics del municipi, possiblement construït a inicis del segle XV pel noble Gaspar de Vega sobre les ruïnes de dos masos anteriors, Mas Milà i Mas Riell. Gaspar de la Vega, casat amb Elfa de Rajadell (ambdós morts entre 1509 i 1513) van tenir una filla Anna de Vega i Rajadell, baronessa de Jorba, que és casà amb el seu cosí Manuel de Rajadell i de Baixadors. La baronessa tingué dos fills, Lluís i Damià, aquest últim fou baró de Jorba entre 1459 i 1516, i adaptà el mas Jordà com a residència estiuenca.
En aquesta masia hi va néixer, l'any 1626 Joan Francesc i Ametller (Francesc de Jorba), provincial dels caputxins entre 1675 i 1678. És de fet durant aquesta centúria, i quan és en mans dels Vallès, que es reforma l'edifici, la data de 1630 i el nom de Pere Vallès, a la llinda de la porta ho evidencia. Fra Francesc, fou mestre de novicis i catedràtic al seminari seràfic. Guardià de Tortosa (1664, 1667 i 1669) i de Lleida (1666). Definidor provincial (1670). Visitador general a Mallorca (1671-1674) i com ja hem dit, prelat provincial de Catalunya (1675-1678). El 1677 hagué de fugir cap a Roma on residí mig any i assistí al capítol general de l'ordre. Fou autor de llibres de retòrica i predicació com l'ordenació de les missions parroquials (1975) i Apuntalaments provincials (1576). Morí a Barcelona el 1681.
De la família Vallès va passar, per matrimoni, als Matheu (el 1696 n'era propietari Francesc Matheu i Vallès). El 1829 va ser adquirida pels Colomer, argenters d'Igualada.
Bibliografia
Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): Història de les Comarques de Catalunya. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.
Castro i Borrós, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.
