Mas de les Fonts
Vallirana

    Baix Llobregat
    Avinguda del Mas de les Fonts - Urbanització del Mas de les Fonts
    Emplaçament
    A l'extrem de migdia de la urbanització, al final de l'avinguda
    379m

    Coordenades:

    41.35976
    1.93083
    410571
    4579246
    Número de fitxa
    08295-543
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL 7586-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 35565
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 000601000DF17G
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada i reformada amb pati tancat, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. L'edifici principal, rectangular també, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. El portal d'accés és d'arc escarser, amb el mateix tipus d'emmarcament. Destaquen dues obertures d'arc de mig punt situades a l'extrem de llevant del pis superior. Estan bastides amb maons i delimitades per dues balaustrades d'obra. A l'alçada del pis hi ha un rellotge de sol repintat amb l'any 1872. La part de tramuntana del conjunt ha estat reformada modernament (es tracta d'un habitatge diferent). La construcció presenta els paraments arrebossats.

    El nom de la masia li ve donat per la proximitat amb dues fonts de la zona, molt properes al mas. És propietat de la família Romagosa des de finals del segle XVI (1587). El seu propietari, Joan Romagosa apareix mencionat en un capbreu de l'any 1590. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix la "Casa Mas de les Fonts". Finalment, també apareix en el cadastre de l'any 1749. En l'actualitat, la construcció està segregada en dos habitatges.

    AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 51 (Fitxa V-11, nº 365). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 48. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 30. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 20-21. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles7 (Consulta: 02-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=411 (Consulta: 02-05-2017). IPA (2015). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. OLLÉ, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. Vallirana: Associació d'Amics de Vallirana. Centre Excursionista de Vallirana (CEV), p. 9. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-14.