El jaciment arqueològic és troba situat al marge dret de la riera Seca, al costat del camí que mena a uns horts. Es tracta d'una zona de bosc on hi ha conreu d'alguns ametllers abandonats.
L'any 1978 el Sr. Jordi Lluís de la Pinta va efectuar una cala on va poder recollir tres fragments de ceràmica campaniana, tipus B i forma 1 de Lamboglia, fragments de ceràmica gris de gerretes bitroncocòniques, fragments de ceràmica a mà decorats amb cordons digitats, fragments d'àmfora ibérica de la Costa Catalana, fragments de ceràmica ibérica, fragments de ceràmica ibèrica, un morter amb nanses, dotze pondus, una fíbula , dos claus de ferro, una moneda ibèrica i fragments de tègula. Durant la visita efectuada al lloc l'any 1985 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica també es va identificar material ceràmic però cap tipus d'estructura muraria.
Es pot dir que es tracta d'un lloc d'habitatge que podria tenir una cronologia entre els segles II-I aC, pertanyent a
un Ibèric Final o a un Romà Republicà, sense materials pròpiament romans a excepció dels fragments de tègula. L'any 2005 es dugué a terme una prospecció arqueològica en la zona amb motiu del projecte de la Nova carretera, Variant de la carretera B-224, tram Piera - Vallbona d'Anoia (BUSQUETS 2005) que no van aportar noves dades.
