Marge amb escales
Calonge de Segarra

    Anoia
    Mirambell
    Emplaçament
    Situat a l'est del nucli.
    692

    Coordenades:

    41.73056
    1.4899
    374409
    4620963
    Número de fitxa
    08036 - 153
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX/XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    4412503CG7241S0001ZG
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

    A l'est del nucli de Mirambell es troba una marge amb una característica ben curiosa: unes escales de marge fetes amb carreus de pedra inserits al marge i que sobresurten d'aquest a mode d'escala. La curiositat no rau, en aquesta tècnica constructiva, sinó en la seva localització. Lo més habitual es trobar-ho en camps de conreu i no en un nuclis. Estaven pensades per poder accedir-hi d'un camp a un altre estalviant-se haver de fer un gran tomb per salvar el desnivell. Per regla general sembla ser que eren construïdes en el mateix moment que el marge, havent-hi doncs ja una planificació de com havia de quedar la zona.
    El marge està fet amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta un petit contrafort que servia per contrarestar el desnivell.

    La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil.
    La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent

    MARTÍN I VILASECA, F.; PREIXENS I LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors.
    MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.
    MORA, J. (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular.