L'orat de Riells

Bigues i Riells del Fai

La família d'un molí del Tenes, del que la narració prefereix ometre el nom, es guanyava força bé la vida per la permanent abundància d'aigua que sempre hi havia, malgrat els temps de sequera. L'alegria de la família es va incrementar al néixer un hereu, després de quatre filles. Aquest noi, l'Isidro, era llest i el van enviar a estudiar a Barcelona. Un dia va rebre una nota que s'afanyés a tornar a casa perquè la seva mare estava molt malalta. La mare va morir i ell no va voler tornar a Barcelona. Es va quedar al molí, però va anar descobrint que en realitat la seva mare s'ho havia passat força malament pel caràcter del marit, el seu pare. Aquest es va anar tiranitzant i el molí cada cop funcionava pitjor, els camps estaven descuidats, els animals desatesos, fins i tot l'aigua mancava. No hi anaven mossos perquè no els pagava el jornal. Les filles s'havien anat casant. L'única alegria del jove era l'Assumpta, però fins i tot ella se'n va allunyar. Un dia va fugir de casa i el van trobar errant pels boscos. El van voler tornar a casa seva, però ell fugia per qualsevol forat. Només vivia del bosc i de l'aigua de les torrenteres, embogit per les desgràcies viscudes. Sovint se'l veia en el cementiri, davant la tomba de la seva mare, i quan es trobava algú, com fou el cas de la Maria de Bell-lloc, el seguia necessitat d'amor i tendresa com estava.