Llosa sepulcral
Collsuspina

    Moianès
    Sant Cugat de Gavadons

    Coordenades:

    41.84636
    2.17396
    431425
    4633048
    Número de fitxa
    08070 - 16
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Segle
    XIV-XV
    Estat de conservació
    Regular
    Es troba bruta amb adherències vegetals
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic. C/ Santa Maria, 1. 08500 VIC
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    Davant l'actual porta d'entrada a l'església hi ha tres lloses, possiblement procedents del cementiri de l'església. Uns d'elles és una llosa sepulcral, de forma rectangular, amb un escut realitzat en alt relleu tallat en la pedra i que és l'escut de la família Miravalls. Tot i que no es distingeix bé els motius de l'interior de l'escut, podria portar les armes de la família: un arbre de sinople i dos llops aixecats, "lampasados de gules". L'escut ens recorda la relació d'aquest mas amb l'església.

    Tot i que desconeixem la cronologia, podria tractar-se d'un elements d' entre els segles XIV i XV, ja que sembla que es van extingir en aquesta època.

    La família Miravall habitava l'antic mas Miravalls, que es trobava molt proper a l'església. El mas Miravalls va ser antigament una casa forta, senyorejada pels cavallers cognominats Miravalls, que són ben documentats entre el 1265 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (ABEV). L'antiga casa forta, estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, però sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, i l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. El 1808, degut al mal estat de l'antiga casa - torre situada al Puig, es va edificar una nova casa al Pla de les Lloses.

    AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244.
    Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
    Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.