Llegenda sobre Sant Feliu

Alella

Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: "En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps.
Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant.
Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars".