Explica la llegenda que el Sant Crist era una imatge situada dins una església de Manresa. Un dia els feligresos van veure que s'havia desplaçat i, en voler portar-lo al seu lloc, van trobar-se que no podien moure'l cap allà. Aleshores van empenyer la imatge, que només es movia fàcilment seguint el camí de Moià. Així que van acompanyar-lo en processó pensant de portar-lo a l'església parroquial de Moià, però no van poder treure'l del camí. Pensant que volia anar a Vic, van seguir cap allà Només el podien empènyer en direcció a Moià. En arribar a aquest poble, de nou no hi havia manera de moure'l, pel que van esperar a sentir algun senyal que els ajudés a decidir què fer. De lluny es va començar a sentir com sonaven les campanes d'Aiguafreda, pel que van optar per portar-lo cap allà. Des d'aleshores és una imatge molt venerada entre els aiguafredencs i aiguafredenques, que li han atorgat molts miracles: l'han vist plorar, sagnar, li creixien cabells i ungles, guarir malalts, desviar tempestes, etc. També diuen que quan va ser cremat durant la Guerra Civil el cap no s'encenia per molt que ho intentessin.
