Llegenda del Morrut versió de Cervelló
Cervelló

    Baix Llobregat

    Coordenades:

    41.3960857
    1.95886
    412964
    4583251
    Número de fitxa
    08068 - 425
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Aquesta és la versió tradicional de Cervelló sobre el bandoler conegut com "El Morrut" 

    A la segona meitat del segle XVIII es va fer famós un bandoler al llarg de l'N-340, l'anomenada aleshores "carretera nova".

    Es deia Joan Vives, i com a sobrenom el Morrut. Atacava els viatgers i s'amagava pels boscos i coves d'Ordal.

    Sembla que a més de moure's per terres de Subirats també va actuar a les Garrigues

    .Hi ha constància que va assaltar oficials de l'exèrcit espanyol, consta a la denúncia feta a Vilafranca. Van explicar com els havia robat els diners i els rellotges a més d'insultar-los. També està documentat que el Morrut i els seus companys van robar, al corregidor de Tarragona, 800 lliures, dues pistoles i l'espasa.

    En presentar la denúncia va explicar que la carretera nova era molt perillosa; hi podia haver més d'un robatori diari. Davant aquesta situació el Governador civil va enviar 30 soldats a cavall perquè vigilessin i acompanyessin els viatgers des del Pont del Lledoner fins el poble d'Ordal.

    La meitat dels soldats cobria des del Pont del Lledoner fins al Port d'Ordal i l'altra meitat fins al poble.

    Per parelles protegien els que hi passaven. Aquest servei havia de ser gratuït, però els militars el volien cobrar. A qui no els pagava no el protegien. Les aventures del bandoler es van acabar el 13 de maig de 1797 quan va ser penjat a la forca, a Barcelona. El seu cap va ser clavat a una estaca a dalt el port d'Ordal...

    S'hi va estar cinc anys. Va ser retirat el mes d'agost de 1802 perquè el rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa havien de passar per allí i no els agradava veure restes humanes.

    El cap va ser enterrat a la capella de sant Mateu de Vallirana. La fama del Morrut el va convertir en llegenda i es van afegir històries que no eren reals; com quan s'explica que tot sol va aconseguir la rendició d'un general amb la seva tropa; perquè va col·locar moltes barretes damunt les bardisses que feien la impressió que hi havia molts homes amagats, a punt per atacar."

    Francesc Pasqual va facilitar aquesta versió de la llegenda.

    El bandoler es deia Joan Vives, i tenia com a sobrenom, "el Morrut".

    Informació facilitada per Francesc Pasqual, juliol de 2024.