Aquesta és la versió tradicional de Cervelló sobre el bandoler conegut com "El Morrut"
A la segona meitat del segle XVIII es va fer famós un bandoler al llarg de l'N-340, l'anomenada aleshores "carretera nova".
Es deia Joan Vives, i com a sobrenom el Morrut. Atacava els viatgers i s'amagava pels boscos i coves d'Ordal.
Sembla que a més de moure's per terres de Subirats també va actuar a les Garrigues
.Hi ha constància que va assaltar oficials de l'exèrcit espanyol, consta a la denúncia feta a Vilafranca. Van explicar com els havia robat els diners i els rellotges a més d'insultar-los. També està documentat que el Morrut i els seus companys van robar, al corregidor de Tarragona, 800 lliures, dues pistoles i l'espasa.
En presentar la denúncia va explicar que la carretera nova era molt perillosa; hi podia haver més d'un robatori diari. Davant aquesta situació el Governador civil va enviar 30 soldats a cavall perquè vigilessin i acompanyessin els viatgers des del Pont del Lledoner fins el poble d'Ordal.
La meitat dels soldats cobria des del Pont del Lledoner fins al Port d'Ordal i l'altra meitat fins al poble.
Per parelles protegien els que hi passaven. Aquest servei havia de ser gratuït, però els militars el volien cobrar. A qui no els pagava no el protegien. Les aventures del bandoler es van acabar el 13 de maig de 1797 quan va ser penjat a la forca, a Barcelona. El seu cap va ser clavat a una estaca a dalt el port d'Ordal...
S'hi va estar cinc anys. Va ser retirat el mes d'agost de 1802 perquè el rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa havien de passar per allí i no els agradava veure restes humanes.
El cap va ser enterrat a la capella de sant Mateu de Vallirana. La fama del Morrut el va convertir en llegenda i es van afegir històries que no eren reals; com quan s'explica que tot sol va aconseguir la rendició d'un general amb la seva tropa; perquè va col·locar moltes barretes damunt les bardisses que feien la impressió que hi havia molts homes amagats, a punt per atacar."