Llegenda de l'arbre dels nassos

Sant Fost de Campsentelles

Diu la llegenda, o així ens ha arribat de la narració de Ferran Pérez (1998; 123-124), "que a l'edat mitjana, vers el segle XIII, hi havia a l'edifici de La Conreria un convent de monges, una de les quals era molt maca. Un cavaller de les rodalies se'n va enamorar i la va començar a festejar. La monja va demanar al cavaller que la deixés estar i per persuadir-lo d'una manera definitiva, es va tallar el nas amb una daga. Diu la llegenda que al lloc on va caure el nas hi va créixer aquest arbre, les fulles dels quals tenen forma de nas en recordança d'aquell sacrifici".

Ernesto Niebla recull la mateixa llegenda que es transcriu, tal seu blog: "A prop de la Font de les Monges hi havia un convent de monges, a prop d’on els cartoixos de Montalegre hi tenien els magatzems. Un cavaller trobador es va enamorar d’una monja en veure-la tan formosa quan passejava anant a beure a la Font de les Monges. El cavaller l'esperava i li deia paraules amoroses, li declarava el seu amor amb unes boniques cançons. La monja es posava molt neguitosa en pic el veia ja que ella s’havia compromès a Déu i no volia l’amor dels homes. Un dia ja farta de tan sentir l'amor del cavaller es va dirigí a ell i li va dir: Sé que m'estimes molt i que per tu sóc la joia més preuada i jo et vull complaure perquè puguis tenir pau. Diguem què és el que més t'agrada de mi ? Quina és la causa que et fa venir a pertorbar les meves oracions?
El cavaller commogut li respongué: Oh!!! Bella entre les belles. Amor de tots els amors. El que més m’agrada de tu, amor meu, és el teu nas.
Ella en sentir-ho li digué: Vine demà ací a la mateixa hora que avui i els teus desitjos seran correspostos. El trobador s’anà tot cofoi i feliç esperant el dia següent que per fi la monja més bonica de totes les contrades seria seva. Quin gran tresor! Quina il·lusió! Quina felicitat!. La monja aquella mateixa nit demanà al jardiner les tisores d’esporgar i se les guardà a l’habitació. Resà les seves oracions i esperà el dia següent. Quan ja era hora d’arribar el cavaller, la monja agafà un mocador de seda, dels més bonics que tenia, i en presència del cavaller es tallà els nas amb les tisores, l’embolicà amb el mocador i li donà la cavaller dient-li: Ací tens el que tu més vols. Ara deixem que segueixi estant consagrada a Déu. El cavaller tot compungit agafà els nas i anà al començament del camí de la Conreria i allà mateix enterrà el nas, plorant desconsoladament. D’aquell nas va néixer un arbre de fulles vermelloses i donava un fruit que semblava el nas de la monja i durant molts anys el vaig veure plantat al costat del pi gran, hi havia un rètol que ho explicava". 

L'arbre en qüestió era un Cercis siliquastrum, també conegut com l'arbre de l'amor o arbre de Judea. És l'espècie de l'Europa oriental del gènere Cercis. És originari de les regions de l'est de la mediterrània. És molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d'on obté un dels seus noms comuns, arbre de l'amor. No abunden gaire a Sant Fost de Campsentelles. Curiosament, on se'n troben més és al voltant de La Conreria.