Llegenda de la bruixa Beneta Vilara
Sant Julià de Vilatorta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al segle XVI, a Vilalleons hi vivia Joana Vilar, vídua de Francesc Vilar, coneguda popularment com la "bruixa Beneta Vilara".
Se li atribuïa la pràctica d'infanticidis, de provocar grans pedregades per destruir les collites i causar la mort de bestiar, d'assistir a akelarres i de lliurar-se a pràctiques sexuals col·lectives.
Es diu que en una d'aquestes reunions, a Puig-l'agulla, el dimoni va aparèixer en forma de cabró negre, amb una banya al front i una altre al darrere.
Va ser acusada de bruixeria, processada per la Cúria del Veguer, i finalment, condemnada i penjada a la Rambla de les Davallades de Vic, el dia 31 de maig de l'any 1619.
Història
Joana Vilar va ser processada per la Cúria del Veguer, el dia 13 de maig de 1619. En van presidir el procés Joan Andreu Pérez, sots-batlle regent de la vegueria i batllia de Vic, Raphael Joan Serrat de Nesplà, jutge i assessor ordinari de les Corts Reials de Vic i Osona, Joan Menalt, procurador fiscal, i Antoni Joan Marfà, actuant com a notari.
Eren processos sense cap garantia per als acusats, en els que no era necessari aportar proves de culpabilitat.
Bibliografia
- MERCADER i SAAVEDRA, I. (2001). "Aproximació a la toponímia de Vilalleons", Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 51. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans: Societat Catalana de Geografia, p. 83-98.
- PLADEVALL i FONT (1986). "Persecució de Bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVIII", Monografies del Montseny, 1. Viladrau: Associació d'Amics del Montseny, p. 93-165.
- ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 52-53.
- SENA, F. (1968). "Un proceso de brujas de 1620", Ausa, vol. VI, núm. 60-61. Vic: Institut d'Estudis Ausonencs, p. 53-62.