El carrer França, nascut a redós de l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè, conserva en bona manera la fisonomia de l'urbanisme tradicional del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un carrer asfaltat que discorre en sentit NO-SE, des de la Plaça Vella de Calldetenes, darrera de l'església parroquial, fins al carrer Pirineu, malgrat que el tram històric es correspon només fins a la cruïlla amb el carrer Unió. Entre Unió i Pirineu és en realitat una prolongació. La seva amplada és d'uns 6 metres amb voreres a banda i banda. El seu principal interès radica en el fet de que ha conservat bona part de les construccions originals, malgrat que algunes lleugerament modificades, mantenint una línia de façanes molt unitària, que atorga al poble la seva peculiar imatge històrica. En tots els casos es tracta de construccions entre mitgeres, de planta quadrangular o rectangular, de planta baixa i primer pis, malgrat que algunes tenen segon pis, amb les teulades a dues vessants inclinades vers el carrer. Les façanes s'obren amb portals allindats, molts d'ells presidits per llindes monolítiques de pedra amb dates, i finestres quadrangulars, algunes convertides en finestres balconeres, amb el perímetre reforçat per carreus de pedra. (fitxes núm. 18 i 19, 129 corresponent als números de carrer 8 , 9 i 11 respectivament). La majoria de les cases es troben arrebossades i pintades amb colors diversos, entre blancs, cremes, marronosos. Alguna d'aquestes cases ha estat restaurada recentment conservant i potenciant els seus elements tradicionals, com és el cas de la casa cantonera amb el carrer Sant Jordi, que duu el número 6. En altres ocasions s'ha optat per l'enderroc, de tal manera que són molts els solars buits al carrer, alguns dels quals comptaven amb cases amb llindes datades, incloses a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic del SPAL. És el cas dels números 16 i 20. Caldria, doncs, actuar per la conservació de la línia de façanes dels carrers, evitant restauracions inapropiades i construccions agressives.
