Petita masia o casa de pagès molt ben emplaçada en una esplanada que es troba front a la vall de la riera d’Hortons i amb un turó a la seva esquena. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té dos petits coberts adossats al nord-oest i un cobert independent al sud.
És un exemple interessant perquè ha conservat íntegrament la tipologia constructiva originària. La part més antiga de la casa es troba al nord i d’aquí s’ha allargat en dues o tres fases cap al sud. La façana principal, encarada al sud-est, és fruit d’aquesta última ampliació, tal vegada del segle XIX. Presenta una composició simètrica ordenada en base a un arc central, sense porta i que dóna accés a una estança de treball, amb tres finestres al seu damunt i una galeria d’un sol arc a les golfes. Les finestres són emmarcades amb pedra carejada. L’habitatge pròpiament es troba més endins, i s’hi accedeix per un portal lateral amb llinda plana situat al sud-oest. A la part posterior de la casa hi ha adossada una tina, amb accés a la part alta mitjançant una rampa. Els paraments són de diferent tipus, majoritàriament a pedra vista. A la part davantera l’interior ha conservat totalment una estructura amb bigues de fusta, sense llates. Al seu davant un muret forma un clos davanter.
El cobert de l’angle oest forma una mena de porxo molt alt a l’interior del qual hi ha un interessant forn de pa, construït al segle XIX i d’una tipologia força peculiar: amb una xemeneia a la part superior i, a la part inferior, una petita cambra segurament per guardar-hi la llenya, ja que el foc es feia dins mateix del forn on després es coïa el pa. Es conserva en perfecte estat. També és interessant el cobert aïllat al sud, que devia ser el femer: semi-soterrat i cobert amb volta de maó.
