El nucli de L'Espà probablement té els seus orígens el segle XI, quan és documentat el castell (avui perdut) propietat dels comtes de Cerdanya, al segle XII ja consta com a propietat dels Barons de Pinós. El 1306 el baró de Pinós alertava sobre la situació i la poca cura que es tenia del castell, essent infeudat a Bernat de Gósol juntament amb els llocs de Sorribes i el terme del castell de Gósol el 1324. Al segle XV ja no s'esmenta el castell. Durant època moderna es manté el poblament i es restaurà l'església. A principis del segle XX s'inicià l'explotació dels lignits, començant l'explotació amb la mina Clara (1931) amb la construcció d'un telefèric que comunicava L'Espà amb els Hostalets (Vallcebre); l'explosió de 1944 provocà més de 30 morts i l'explotació va ser clausurada, amb la conseqüent despoblació de la zona i progressiu abandonament. Darrerament s'han recuperat forces habitatges com a segona residència esdevenint un petit nucli turístic. En el fogatge de 1497 hi havia cinc cases entre L'Espà i Feners, en el de 1553, 12 cases i la rectoria. En el cens de Floridabalanca del 1708 hi havia 34 veïns, i al 18030, 23 veïns. Degut a la crema dels llibres parroquials durant la Guerra Civil no disposem de documentació referent als habitants i a les cases. L'església de Sant Andreu de L'Espà és citada l'any 1260 a documentació de la Baronia de Pinós i Mataplana (Baronies, vol III, pàg. 195) quan Galceran de Pinós confirma els privilegis que els Comtes de Cerdanya havien concedit als habitants de Feners i parròquia beati Andrea dex Espaa. Des d'aquest moment es segueixen les cites fins al 1822. El topònim utilitzat en els primers moments és Aspà, Lespaa o Espaa. El 1314 el capellà de Sant Andreu de l'Espà arrendava per dos anys l'església a Pere Companyó, sacerdot, que cobraria 50 sous per la feina i tindria una família que li ajudaria. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers.
