Les Parets Antigues
Avinyonet del Penedès

    Alt Penedès
    08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.
    Emplaçament
    Dins la llera del torrent de Baix o de Sant Sebastià dels Gorgs

    Coordenades:

    41.38493
    1.76552
    396784
    4582225
    Número de fitxa
    08013-120
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Medieval
    Estat de conservació
    Regular
    Es troba molt exposat a les torrentades, encara que es fa molt difícil d'arranjar la situació i, de moment, les ha resistit totes.
    Protecció
    Legal
    EPA 31.1.2000
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua, C/ Provença, 204-208, 08036 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

    Al torrent dels Gorgs, a 250 m a l'oest del pont de la carretera de Sant Cugat Sesgarrigues a Lavern. Camí de Llinda des de St. Sebastià, direcció oest, es deixa a uns 100 m desprès de l'última casa per agafar un camí que surt a la dreta, cap al nord i baixa fins el torrent a uns 450 m. Les primeres referències que facilità Pere Giró el 1956 les definien com una obra de factura romana, segurament la base d'un pont. L'estructura està formada per dos cossos construïts directament sobre la roca. El cos meridional, situat a la riba esquerra, és un mur fragmentat format per un farciment intern de calç i pedres irregulars. La part esquerra queda tapada per un marge, mentre que a la part dreta conserva encara un parament extern de carreus quadrangulars propis de la tècnica romana d'"opus quadratum". La planta és de forma semicircular. Segons Mn. Margarit aquesta part serviria per a desviar el corrent d'aigua de la riera i resguardar la part baixa de la construcció. L'amplada conservada del mur és de 2'10 m. L'altre cos, situat a la ribera dreta hi resta un llenç de mur fragmentat en dos trams, constituïts per pedres molt irregulars d'uns 20 cm en el parament exterior i lligades amb morter de calç i pedres a l'interior. Conserva 1'65 m d'ample, 2 m d'alçada i uns 13 m de llargada total. A l'inici es conserva un retall a la roca per col·locar un carreu i, al costat, un carreu col·locat. Això podria donar fe de l'estructura d'"opus quadratum" descrita per Mn. Margarit (RIBÉ et al.; 1989-1998). Mn. Margarit interpreta l'estructura com un pont per salvar el torrent, cosa que sembla la més raonable. La cronologia ha de ser anterior al segle X, ja que en aquell moment ja són nomenades com "parets antigues"

    Segons Margarit, "(..) la presència documentada de la "calçada Francisca", coincident amb les parets antigues anomenades Monedàries, obre una notòria possibilitat que fossin les restes d'un pont enrunat ja en el segle X, doncs hom anomena el "gual", però no el pont. Pel nom de "Monedàries", deformació evident de "munitàries", sabem trobar-nos davant unes parets amb servei públic reconegut. Aquest servei podia ser (en frase de Ciceró) "Munire viam" (obrir camí), servei però, que feia temps, ja en el segle X, que no podien complir (..)". La primera referència actual és de Pere Giró, de l'any 1956 (RIBÉ et al.; 1989-1998).

    INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim "Els Gorgs". Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1987) Les parets antigues: ¿presa o pont?. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.