Aquest mas és d’origen medieval i ja apareix esmentat entre la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370. A la zona de Castelladral hi figuren Arboceda (941), Garriga erma (1115), Olivella, Toro i Cabrafiga (1131), Coromines (1203), La Capçada (1305) i les Cots (1313). Ja al segle XVI, les Cots consta en un fogatge de l’any 1553.
No en coneixem més notícies fins el segle XIX, quan en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Las Cots”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.
Probablement a principis del segle XX es van construir els elements d’estètica modernista que ja hem descrit. Cap a mitjans de segle XX Les Cots era propietat de dues germanes de Manresa, de cognom Masnou, i la finca incloïa també la casa propera de cal Cot. Les germanes Masnou venien sovint a la font de cal Cot i la tenien molt arreglada. La masia va estar habitada per masovers fins l’any 1957. En aquesta època Isidre Soler, àlies Filaborres, menava les terres d’aquest sector i va construir una bassa una mica més avall de cal Cot per tal d’acumular aigua de la font per regar uns horts.
Cap a finals de segle XX Les Cots estava deshabitada. Les germanes Masnou van vendre la propietat al doctor Trullàs, de Manresa, el qual tenia un bon nombre de propietats rurals, i aquest la va vendre a l’actual propietari.
