Les Cases
Olost

    Osona
    Mas les Cases. Nucli urbà d'Olost. Olost

    Coordenades:

    41.98431
    2.09644
    425151
    4648429
    Número de fitxa
    08149 - 43
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Barroc
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23156
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 38903DG2458N
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Les Cases és una masia situada en un punt elevat en el quadrant sud-est del nucli urbà d'Olost, uns 100 metres al nord-oest del molí de les Cases.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats en paral·lel originant un edifici de dimensions notables. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra que conserven restes de l'arrebossat en alguns trams, i delimitada a les cantonades amb carreus treballats, que són bisellats a la cantonada sud-est i nord-est fins al nivell de primer pis. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Davant la façana principal i la façana est hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris que tancant un pati o lliça en aquesta part.
    La façana principal, orientada al sud, mostra tres volums diferenciats. En el de la dreta, el més antic, està dominat per un imponent portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles de grans dimensions, motllurades a la part interior. A la clau de l'arc hi ha la inscripció: "MAS CASAS RENOUAT 1758" emmarcat amb motius geomètrics. També a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Tant a primer pis com a les golfes hi ha una distribució idèntica d'obertures, amb quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat per planta. Adossat a l'esquerra hi ha un segon volum, separat del primer per una cantonada integrada. Aquest volum conté una galeria de tres arcs en cada una de les tres plantes. A la planta baixa les tres obertures són d'arc de mig punt, estan emmarcades amb pedra treballada i actualment mig tapiades. Al primer pis la galeria queda formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilars de pedra bisellada amb motllures al capitell i a la base. La galeria del nivell de golfes està formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb robustos pilars de pedra bisellada. A l'extrem oest de l'edifici hi ha un altre volum adossat, que en aquesta façana conté dues petites obertures d'arc de mig punt al primer pis i una galeria de tres petites obertures d'arc de mig punt a les golfes.
    La façana est conté tres finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, cinc finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una altra amb pedra treballada, i tres finestres al nivell de golfes, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat.
    La façana nord té un volum adossat de forma pràcticament cúbica que forma una terrassa a nivell de primer pis i que està bastit amb volta de canó de pedra a la planta baixa. Aquest volum conté la cisterna, adossada a l'extrem oest i està rematat amb una barana de blocs de pedra motllurats. Pròpiament a la façana hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, quatre obertures al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes. A la part dreta, la façana forma un queixal ja que els volums ampliats a l'oest són de menor amplada que el volum original. En aquesta part hi ha una porta i una finestra emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a nivell de golfes.
    la façana oest queda separada en dos parts, la que correspon al volum original, parcialment tapada pels volums ampliats, i la del volum ampliat a l'oest. En la façana del volum original hi ha una accés reformat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals s'ha transformat en accés directe al primer pis amb unes escales exteriors s'obra vista.

    (Continuació descripció)A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest del volum situat a l'extrem oest del conjunt conté una finestra bisellada al primer pis que s'ha transformat en accés directe al primer pis, amb escales exteriors construïdes modernament, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes.
    A la cantonada nord-est de l'edifici hi ha adossada l'antiga porta de la lliça, que actualment només conserva els brancals de pedra bisellada. A l'interior d'aquesta porta hi ha un pati tancat o lliça que conté nombroses estructures d'ús agropecuari, entre els que es compta la pallissa, corts o l'era enllosada. La majoria d'aquestes estructures estan bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra. En una d'aquesta estructures, just davant el portal adovellat de la masia, es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció "FET PER JUAN CASAS Y LEONOR SALVATELLA 1891" picada a la llinda.

    Les Cases es troba documentada l'any 1005. En el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix documentada Casa o Cases d'Olost pagant censos a la batllia de Lluçà. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost.

    IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
    Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983.