Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Vila de Llanars està situada a l'oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, prop del límit oest del terme municipal i al nord-oest de l'església de Sant Andreu de Llanars. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i diverses estructures d'ús agropecuari al voltant. L'edifici principal està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb força morter, i té les cantonades diferenciades amb carreus treballats, algunes de les quals han quedat integrades als murs denotant diverses ampliacions. Està format de planta baixa, primer pis i golfes, i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una cantonada diferenciada integrada al mur. La part dreta, probablement la més antiga, presenta un portal d'arc rebaixat adovellat amb carreus bisellats a la planta baixa, una finestra d'imponents dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra just a sobre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat força desgastat a les golfes. La part esquerra presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta a les golfes. La façana nord-est està dominada per tres alts contraforts que arriben fins a nivell del primer pis. Entre els contraforts hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una al primer pis i l'altre a les golfes, i un arc de mig punt amb grans carreus a l'interior que denota l'antiga cuina a la part dreta. La façana nord-oest, separada escassos metres de diverses corts per a bestiar, presenta dues cantonades diferenciades integrades al mur i un pany de paret arrebossat a l'extrem dret. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i les dues restants de nova obertura. A les golfes es repeteix l'estructura amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra i dues finestres de nova obertura. La façana sud-oest, té una estructura amb forma d'" L" adossada a la planta baixa i una cantonada diferenciada integrada al mur. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una finestra de nova obertura, i a les golfes dues finestres de nova obertura. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra. És el cas de l'estructura amb forma d' "L" que hi ha adossada a la façana sud-oest, reformada com a part de l'habitatge; les diverses corts que hi ha en paral·lel a la façana nord-oest; les estructures que tanquen la porta del conjunt davant la façana nord-est; o l'era enrajolada, ubicada davant la façana principal i delimitada tant per les estructures d'ús agropecuari com per diversos trams de mur de pedra.
S'ha reformat recentment.
Història
La Vila de Llanars es troba documentada des de 1167, com a feudataris del monestir de Lluçà, on pagaven impostos. Torna a aparèixer documentada en una llista dels caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, on hi surt Jaume Vila de Llanars. En el capbreu dels béns del monestir de Lluçà de l'any 1434, hi apareix la Vila de Llanars formant part de la batllia de Sant Andreu de Llanars, i també es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Andreu de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, va ser reformat en època moderna.
Bibliografia
IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.