La Serra
Balenyà

    Osona
    Camí de la Serra
    Emplaçament
    Per la ctra. N-152a, passar el nucli dels Hostalets i seguir el camí del mas a l'esquerra

    Coordenades:

    41.82467
    2.23367
    436360
    4630594
    Número de fitxa
    08017 - 10
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    NNSS 2000
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 22893
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08017A007000030000OJ
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    La Serra és una masia del segle XVIII que va ser notablement reformada durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal hi ha adossat un cos paral·lel que presenta un portal modern d'arc de mig punt adovellat, amb escut a la creu on hi consta l'anagrama "IHS" i l'any "1738". A sobre hi ha una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat. A l'extrem de ponent d'aquest cos en sobresurt un cos poligonal que es correspon amb la capella. La resta d'obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, algunes emmarcades amb pedra moderna, present també a les cantonades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La part frontal i posterior de la casa tenen una lliça, la primera pavimentada amb grans lloses de pedra. El mur que segueix per ponent delimitava l'espai de l'era, on també hi ha les restes d'un pou antic.

    Al segle XIV el mas Serra era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitada durant la crisi baixmedieval, ja que no consta en la documentació fins al fogatge de l'any 1553, quan es denomina "Serra d'en Puig". A l'amirallament de 1851pertanyia a N. Llaona, junt amb la masia veïna de Torremirona.

    IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    PLADEVALL, A. (1961). "El Monasterio de Sant Llorens del Munt", Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.
    PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles.