La roca dels encantats
Alpens

    Osona
    Sector nord del terme municipal
    Emplaçament
    A 500 metres de la carretera BP-4654, punt quilomètric 15'500

    Coordenades:

    42.12801
    2.09951
    425573
    4664382
    Número de fitxa
    08004 - 106
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Estat de conservació
    Bo
    La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Sense accés
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. "Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!". El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998)

    Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.
    Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org

    La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984)

    AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998.
    AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984.