La Riera
Olost

    Osona
    Sector sud-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 1000 metres per pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 17'400.

    Coordenades:

    41.98001
    2.11414
    426612
    4647936
    Número de fitxa
    08149 - 10
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Renaixement
    Barroc
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament d'Olost, 1992.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23218
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00007
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La Riera està situada en una petita vall per on transcorre l'anomenat torrent de Sant Genís, a l'est del nucli urbà d'Olost.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures adossades al voltant tancant una lliça al sud de l'edifici. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i té la teulada de quatre vessants.
    La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat al centre, amb un escut en relleu a la clau de l'arc on hi ha la data inscrita de 1595, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de la dreta amb la data de 1725 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes també hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, tot i que en aquest cas de menors dimensions. A la dreta de la façana hi ha adossada una eixida amb un pilar central de pedra treballada on hi ha la data inscrita de 1620.
    Les façanes oest, nord (on hi ha una eixida amb cisterna i una masoveria moderna adossada) i est (amb diversos contraforts que arriben al nivell de golfes) contenen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada disposades irregularment.
    També són destacables els dos matacans de planta circular adossats a les cantonades nord-oest i sud-est de l'edifici, bastits amb grans carreus de pedra treballada, amb petites obertures i arrebossats.

    Aquesta masia es troba erròniament inclosa en l'inventari de patrimoni arquitectònic d'Oristà ja que en el moment de la realització de l'inventari (anys 80) encara pertanyia al terme municipal d'Oristà.

    La Riera es troba documentada l'any 1358. Apareix documentada també en el capbreu de la cambreria de l'estany en temps del cambrer Antoni Bet (finals del segle XIV i principis del XV) formant part de la batllia d'Olost.Torna aparèixer en el fogatge de 1497 formant part de la parròquia d'Olost.

    IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). "El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet". Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987.
    Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.