La Pinosa
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions considerables, d'origen medieval. Es troba molt ben emplaçada en un altiplà amb bones vistes, en un extrem del serrat anomenat de la Pinosa i sobre el torrent que també porta aquest mateix nom. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos porxat a migdia i coberts més baixos a ponent, així com un altre grup de coberts aïllats (incloent-hi la pallissa) que formen un clos tancat o barri. Originàriament la casa era més petita i més baixa. Això s'observa bé a la façana nord. Aquí és on els murs tenen un aparell de més bona qualitat, fet amb carreus disposats en filades. La casa té la particularitat de tenir una coberta marcadament asimètrica, amb el carener de llevant molt més llarg. Al segle XVIII aquest cos es va ampliar i adoptà una estructura força uniforme. Probablement ja al segle XIX s'hi afegí el cos porxat, i segurament també en aquesta època es sobrealçà el cos antic amb l'ampliació de les golfes.
La façana principal és la de migdia, on hi ha un senzill portal amb llinda de pedra. Enganxat hi ha el cos adossat, caracteritzat per una interessant galeria porxada sostinguda amb pilastres de secció octogonal. La pedra picada utilitzada en aquesta fase és clarament diferent, d'un to vermellós. La façana de llevant és la que té una estructura més regular, amb tres eixos de finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'accés al barri es fa per l'esquerra, per un arc de punt rodó. La façana posterior, a ponent, és més senzilla i té les finestres amb llindes de fusta. Recentment han estat tapiades. L'interior de la casa, sense rehabilitar, ha conservat les característiques constructives tradicionals.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 75 (Pla Especial Urbanístic 2011)
L'edifici presenta les següents inscripcions:
Llinda a la façana de llevant: 1772
Història
La Pinosa és un mas d'origen medieval. La primera referència que en coneixem és d'un llistat de veïns que es reuniren el 1394 per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló, on hi consta Ramon sa Pinosa, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola; cal suposar que era el cap de casa en aquesta època. En el fogatge de 1515 hi consta "la casa d'en Pinosa (Peraire)". Tal vegada es refereix al fet que l'hereu ja no tenia per cognom Pinosa, sinó Peraire, o bé que tenia l'ofici de paraire. Però en el fogatge de 1553 hi consta Jaume Pinosa. S'entén, doncs, que la família Pinosa continuava al capdavant del mas.
No coneixem més notícies concretes de la Pinosa. Tan sols que, segons indica la inscripció d'una llinda, entorn de 1772 la construcció va ampliar-se i es convertí en un casal força gran. Probablement ja al segle XIX s'hi adossà el cos porxat que es troba a migdia. Ben segur que la Pinosa era el mas principal d'aquesta zona, en un dels extrems del terme municipal de Santa Maria d'Oló, ja que a prop seu només ha quedat dempeus un altre mas, que és el de la Vila. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que la Pinosa estava habitada. Però el 1989 ja havia quedat deshabitada.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 64, 71, 107, 108, 110.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 75.
