La Moretona
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes, que està emplaçada en un planell que s'aixeca sobre la vall de la riera de Segalers i que té a la seva esquena un serrat força alt. Se'n conserven els murs en bona part fins a l'alçada de la coberta. Consta d'un cos residencial de planta més o menys quadrada (que tenia planta baixa més un pis) i coberts a la part de migdia. L'edificació té una tipologia que es pot datar de manera genèrica als segles XVII-XVIII. La façana principal devia ser la del sud-est, i és precisament la que es troba més esfondrada. Aquest mur conserva l'arrencada d'un arc que devia formar una galeria al primer pis. El parament dels murs és de força qualitat, fet amb carreus més o menys escairats. Exteriorment s'hi observen poques obertures. Són emmarcades amb llindes i brancals de pedra o bé amb fusta.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 59 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Informació oral facilitada per Pius Senties, de la Garriga
Història
Podria ser que aquest mas fos d'origen medieval, però no és del tot clar. En un llistat del 1394 dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consten tres Moratones. Un és de la parròquia de Sant Joan d'Oló, i suposem que era l'hereu del mas les Moratones que es troba en aquella parròquia, i dos consten com a pertanyents a la parròquia de Santa Maria d'Oló. Són Ferran de Moratones i Tomàs de Moratones. Aquests dos podrien ser representants del mas La Moratona. De totes maneres, en els fogatges del segle XVI la Moretona ja no hi apareix, i en els segles següents tampoc en coneixem notícies concretes. Per la tipologia constructiva de les restes conservades la casa sembla correspondre majoritàriament als segles XVII-XVIII. Ja al segle XX, sabem que els propietaris vivien al poble d'Oló, i més tard van marxar a Vic. A la masia hi residien masovers. Els últims van marxar pels volts de 1954, i a partir d'aquí la casa va quedar abandonada.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 107, 109.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 59.
