La mina i Font de Can Taió o la mina Nova
Santa Perpètua de Mogoda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La mina de Can Miró o la mina Vella captaria les seves aigües en el torrent de Polinyà, a uns 200 m al nord de la carretera B-140, entre el carrer Violant d'Hongria i la carretera de Polinyà (polígon industrial de Can Vinyals).
La mina de Can Miró o la mina Vella presenta una orientació general nord-oest sud-est, travessa la carretera B-140, resseguint més o menys el curs del torrent de Polinyà en línia força recta, malgrat els meandres. Les aigües drenaven la zona situada al sud de l'autopista Ap-7, passant a ponent i molt aprop de la granja Olivé. Creuaria el camí Ral del Ripollet a uns 40m a l'oest del torrent de Polinyà, i arribaria a Cal Gomis (Castell de Can Taió) per llevant, passant per la riba dreta del torrent de Polinyà i a uns 90 m paral·lel al camí del Padró.
La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.
Història
5 de juliol de 1775. Establiment de l'intendent general de Catalunya del dret de cercar les aigües de la riera d'Omet per la banda de ponent de la mateixa a favor de D. Josep Francesc de Duran i de Puig.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.
CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.