La Masia
Sant Pere de Riudebitlles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Existeixen dos conjunts de cronologia diversa: A. Complex d'indústria lítica, bàsicament sílex, molt dispersos pel vessant sud d'un petit turó. Pels materials recollits se li dóna una cronologia del Paleolític Mitjà, ja que s'hi han trobat peces pròpies d'un Mosterià de tipus Levallois. Quant al caràcter del jaciment, aquest només es pot classificar com un taller en superfície. B. Conjunt ibero-romà que ocupa els camps de conreu al costat d'una barraca de pagès amb ceràmica a torn: 1. ibèrica comuna (contenidors, àmfora, etc..) i àmfora itàlica. 2. Nombrosos fragments de dollia, tegulae i imbrices. 3. Terra sigillata (petits fragments), un d'ells amb marca en "planta pedis". Es podria datar en època republicana i alt-imperial. En la rasa del col·lector que es va obrir l'any 1995, es va comprovar que existia una capa de còdols amb ceràmica, tegula i dollia barrejades. La potència màxima era de 1'20 metres i la llargada de 62.35 metres. Aquest nivell es posterior a època romana i, probablement, correspon a un anivellament agrícola. Al sud del camí de la Noguera no es van trobar gairebé materials donat que havia estat rebaixat d'antic. El material recuperat de la rasa es composa de materials ibèrics tardans (s. II-I aC): àmfora de boca plana, kalathos de llavi penjant, campaniana forma Lamb. 10A i materials alt-imperials (s. I-II dC): Terra sigillata sudgallica forma Drag. 37, terra sigillata hispànica forma Drag. 37. En prospeccions superficials s'ha trobat una nansa d'àmfora ibèrica, així com fragments d'argila vermella que podrien formar part de tovots. Hi ha informació que al fer la nova variant van aparèixer les restes d'un forn de ceràmica i una capa de cendres, al costat d'una torre d'electricitat, a tocar la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-. També hi ha, al costat del lloc on el terreny s'eleva abruptament, signes evidents de retalls antics a la roca, al costat d'un amuntegament de pedres que semblaven part d'una construcció caiguda.
Prop d'una carrerada paral·lela al riu de Bitlles. No hi ha cap construcció de masia en aquesta zona, per tant, es suposa que el nom deu venir de la vil·la romana, encara que al segle XVIII, però, es deia "la Masia del Rellotger" (informació oral d'Àngels Torrents. abril 1999).
Història
Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.
Bibliografia
CARDÚS, Cristòfor (1936) "Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles" dins de COROMINES, J.; RIBES, E. "Per al recull del noms de lloc de Catalunya", extret de "Mai enrera", Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) "Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles" Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) "El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles", Programa de Festa Major 1994. MARTÍ, Ramon (1997) "Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu e Bitlles" a "Quaderns Científics i Tècnics", Núm. 9, pàg. 280, Diputació de Barcelona. VARGAS COLL, Anna (1995) "Memòria del seguiment arqueològic de les obres del traçat del col·lector d'aigües residuals de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)", Sabadell, Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) "Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec" a "Gran Penedès", Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral Antoni Freixas (març - maig 1999); Àngels Torrents (abril 1999).
