Tot i que la data més antiga en que es troba documentada la casa és l'any 1379 (Serra Vilaró: 305), la casa no conserva elements antics ja que ha estat habitada sempre i ha anat patint modificacions al llarg de la història. Des dels inicis de la casa aquesta estava sota la influència de la parròquia de Sant Julià que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a la que havia de pagar les primícies i la tercera part del delme. Possiblement fou un dels 10 masos que formaren part de la dotació del monestir de Sant Llorenç prop Bagà al Bisbat d'Urgell el 983, tal i com consta a l'acta de consagració de la catedral de La Seu d'Urgell (Baraut, 1978). Es tracta per tant, d'una de les cases antigues del terme. A partir de 1722 el domini sobre el poble passà de Sant Llorenç als hospitalers, ja que en els seus censos hi consten 12 masos durant algun temps, entre ells la Cortada. El 1747 passa a ser administrat de nou per la comunitat benedictina de Lleida, com consta al seu capbreu on es recullen 30 cases (DD.AA.: DD.AA.: Pedrals, 1998: 83-84). La casa surt esmentada el 1856 al "Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra". Segons el Catàleg de masies va ser rehabilitada el 1982.
