La Casota
Begues

    Baix Llobregat
    Disseminat al Bonsolei
    Emplaçament
    A 170 m al nord de l'Avinguda de la Mediterrània
    386

    Coordenades:

    41.33664
    1.93017
    410484
    4576680
    Número de fitxa
    08020 - 49
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Noucentisme
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    El conjunt està restaurat.
    Protecció
    Legal
    Text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cadastral: 08020A01600029
    Autoria de la fitxa
    Oriol Vilanova

    Conjunt arquitectònic de caire rural format per tres edificis construïts en fases diferents i actualment adossats entre sí. L'edifici principal, anomenat pròpiament "La Casota", és un edifici de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb sostre a doble vessant. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc carpanell molt rebaixat, amb els muntants i l'arc fet amb carreus i dovelles de pedra. A la part baixa, a cada costat d'aquest portal d'entrada, i a mode de sòcol, s'estén un pedrís construït posteriorment. Just per sobre d'aquest pedrís, i igualment a cada costat de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical, amb ampit de rajola d'argila cuita i marc amb un revestiment de color blanc; la finestra situada a la dreta de la porta presenta, a més, un enreixat de ferro forjat. A nivell del primer pis hi ha dues finestres de característiques idèntiques a les descrites per al pis inferior, per bé que es troben lleugerament situades més al centre de la façana respecte de les obertures inferiors. Entre aquestes dues finestres, a més, hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 402). Cal destacar igualment la cornisa de l'edifici, que presenta una decoració lobulada. A l'esquerra de l'edifici de La Casota, hi ha un altre edifici adossat i comunicat interiorment amb la masia original, pel qual s'accedeix actualment a l'interior, que antigament realitzava les funcions d'estable i que actualment és un menjador. Es tracta d'un edifici de planta lleugerament rectangular, també amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, disposada, però, en sentit est-oest, al contrari de l'edifici de La Casota. A la planta baixa trobem, situat a la dreta, el portal d'entrada, ample, d'arc escarser, per on antigament entraven i sortien les bèsties de tir. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una curiosa finestra la qual, a diferència de la resta de finestres de la façana d'aquest edifici, no és rectangular vertical, sinó que està coronada per un arc escarser. A nivell de primer pis, doncs, trobem dues finestres rectangulars verticals, disposades simètricament a sobre de les obertures del pis inferior. A l'igual que a l'edifici de La Casota, el parament de la façana és de blocs de pedra irregular, mentre que els marcs de la porta i les finestres presenten un arrebossat de color blanc. Encara situat a l'esquerra d'aquest segon edifici, trobem un tercer, d'estil diferent als dos ja descrits. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. La diferència rau en el capcer, rematat per un frontis rectangular, d'estil noucentista, dividit en tres trams separats per falses pilastres, amb línies ondulants al centre de les quals hi ha un medalló. Tota la façana i la part inferior d'aquest frontis presenta un arrebossat de color rosa apagat, mentre que la part superior del frontis és de color blanc. La resta de l'edifici no presenta cap element d'interès patrimonial destacable.
    Pel que fa a l'interior, cal destacar l'embigat del sostre, original, un antic rebost per menjar, així com una antiga fresquera situada sota l'escala que condueix al primer pis; tot plegat a la planta baixa.

    Part de la informació que recull aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per la propietària del conjunt.

    Aquest immoble apareix documentat al segle XIX com a propietat de la família Paucirerol.

    PARELLADA, Xavier (2009): "Història dels Masos de Begues". Inèdit