La Carretera / Carretera de Barcelona a Vic

Granollers

El precedent d'aquesta via de comunicació és el Camí Ral, que es va construir sobre una via romana. Aquest camí Ral, transitat per animals de bast, carretes, carros i diligències, va ser substituït el 1848 per la nova i actual carretera, traçada prop de les primeres cases bastides a l'eixampla a partir de l'any 1835 (BAULIES, 1965). El pas de la carretera de Barcelona a Vic, d'una forma tangencial al nucli antic va ser el revulsiu que necessitava la ciutat per trencar definitivament els seus lligams amb el passat. Tot just s'havia iniciat el procés d'enderroc de la vella muralla, amb la intenció d'engrandir el seu perímetre edificat i poder fer front a les noves perspectives de creixement que es començaven a albirar. Les obres van començar l'any 1834, d'acord amb un projecte de 1799, el qual va haver de ser immediatament ajornat com a conseqüència de la "guerra del Francès". Més tard, van ser les guerres carlines la causa d'una nova paralització i no va ser fins a l'any 1841 quan, de nou, es reprengueren els treballs. En un primer moment, i tal com es va fer públic l'any 1842, el seu traçat estava previst passar pel darrera de la serra del Congost, des del Pontasco -la cruïlla entre la carretera de Barcelona i la de l'Ametlla- fins a Bellulla i l'Ametlla per pujar als cingles de Bertí, Centelles i Vic. En tractar-se d'una via amb vocació militar, l'estratègia aconsellava allunyar-la dels llocs emboscats. La nova carretera es va inaugurar l'any 1848, per ordre reial. Al seu pas pel terme municipal, la nova carretera es bifurcava: un ramal seguia el seu recorregut cap a l'Ametlla, mentre l'altre, pel Coll de la Manya circulava longitudinalment a molts pocs metres del casc antic, seguia cap a Les Franqueses del Vallès i la Garriga on s'unia amb l'anterior traçat. La carretera, ha esdevingut l'eix sobre el qual ha pivotat el creixement urbanístic granollerí. Suposà, des d'un primer moment, el símbol de la modernitat on s'instal·laren les edificacions importants i els principals comerços i serveis financers que una ciutat en plena puixança requeria (HOMS, 1995). En una casa de la plaça de la Corona existia una placa de circulació feta de rajoles pintades datada el 20 de febrer de 1850, on s'advertia als carreters l'obligació de transitar portant els animals de la brida, sota multa de 30 rals. Aquesta placa, desmuntada en efectuar reformes a la façana del número 81 del C/ Clavé, l'any 1955, va ser retirada (BAULIES, 1965), i avui dia es pot contemplar al Museu de Granollers, mentre que una reproducció es va fer al nou forn de l'Espinassa. Al començament de la dècada de 1920-1930, s'iniciaven les obres d'urbanització -empedrat, clavegueram, i àmplies voreres- i es col·locaven els primers fanals que substituïen els antics de gas de 1896, s'obrien nous carrers transversals i es condicionaven noves places. La concentració comercial, sobretot al tram d'Anselm Clavé, ha estat la característica més evident del paper assumit dins el conjunt de la ciutat. Ha esdevingut un gran aparador, on s'han donat cita, no tan sols els propis granollerins, sinó també molta gent provinent de la comarca i d'altres indrets. La carretera, aquest carrer major típic de tantes poblacions, ha estat l'escenari de molts episodis de la història granollerina. La carretera acaba convertint-se en el principal carrer, el més cèntric, amb una funció més urbana que no pas viària. Amb el pas del temps, la congestió del trànsit, per un costat, i la necessitat de creació de noves àrees reservades als vianants per l'altre, van fer que es comences a plantejar la possibilitat de donar-li un ús diferent. És per això que, a mitjans del mes de gener de 1992, l'Ajuntament va encarregar un avantprojecte de reordenació del tram comprès entre la pla de la Corona i la de Maluquer i Salvador, als arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora. Hom pretenia transformar el carrer en una illa de vianants (HOMS, 1995).