La Bardera
Subirats
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. El portal, a la façana, és d'arc escarser rebaixat, descentrat cap a la dreta. Les finestres del primer pis tenen balcons; a la llinda d'una d'aquestes finestres hi ha una inscripció amb una data, que diu: "Elia 1710 Cintu". També a la façana hi ha un rellotge de Sol rodó, amb la data 888, quan segurament hi havia de figurar "1888", així com alguns símbols similars als del zodíac en els fusos horaris. La masia té afegit un cos lateral, amb arcades de mig punt, de totxo, tapiades, en les quals s'han obert finestres posteriorment. Un baluard amb portal de mig punt rebaixat tanca la masia per ponent.
La masia conserva documentació dels segles XVII i XVIII.
Història
La masia de la Bardera és una de les més antigues de Subirats. Sobre els orígens familiars es tenen ja notícies des del 1378; el 18 de gener d'aquell any en Joan Raventós de la Bardera va empenyorar a Andreu Mascaró, de la parròquia de Subirats, de les Feixes Llargues, propietat d'un tal Bartomeu, notari de Vilafranca. A la hisenda es conserva documentació dels segles XVII i XVIII, d'on es desprèn que la masia és el bressol del llinatge Raventós.
Bibliografia
FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): "Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia". Tipografia Emporium. Barcelona.
LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 230-234.
ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): "Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès." Barcelona, p. 185.