Jaciment de la cova del turó del Mal Pas
Mura

    Bages
    Turó del Mal Pas de Puigdoure
    Emplaçament
    Al peu del Turó del Mal Pas, entre la riera i el turó.

    Coordenades:

    41.67053
    1.95553
    413054
    4613724
    Número de fitxa
    08139-16
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Segle
    -1800
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA nº 1541.
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Privada
    Diputació de Barcelona. Rambla Catalunya, 126. 08029 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    La cova es troba en una diàclasi dels aglomerats. Té uns 50m de recorregut. S'hi accedeix a través d'una obertura estreta (1,50m de llargària, 0,50m d'alçària i 0,30m d'ample), després de la qual hi ha una galeria espaiosa de 4m d'amplada i 10m d'alçària. El jaciment arqueològic consistent en un enterrament d'inhumació col·lectiu, es trobava a l'interior de la galeria. L'aixovar consistia en una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. D'útils d'os es van recollir un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. La ceràmica està formada per un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. També es recolliren restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus, estudiades per J.F. de Villalta. Les restes antropològiques inhumades corresponien almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del Paleolític Superior. Van ser estudiades per Felipe du Souich, que realitzà una tesi de llicenciatura.

    Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Els materials es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

    S'han fet diferents actuacions: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. Realitzada per M. Llongueras i R. Viñas.

    DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6. VIÑAS, R. (1965). Cova del Turó del Mal Pas de Puigdoure (Barcelona). Geo y Bio. Karst 7, pp. 26-28.